Que Déu salvi el Poparb!!

Diuen que d'una cosa negativa se'n pot treure una de positiva. Això, que podría sonar a conformisme innocent o bé optimisme cec, és el que ha passat a la vila d'Arbúcies. Fa uns cinc anys el Megafestival de música Acampada Jove va voler créixer i els seus organitzadors van decidir canviar de marc. Aleshores, en comptes d'anar-se'n lluny del lloc que el va veure néixer i fer-se gran va anar a parar allà al costat, a Sant Celoni. Va ser en aquell moment quan l'Ajuntament d'Arbúcies va encarregar un esdeveniment que seguís portant gent al poble. Així és com va néixer el Poparb.

Enguany s'ha celebrat el 4t aniversari del festival amb un cartell força interessant i amb una consolidació de la proposta. Per a qui no hi hagi anat mai el primer que cal saber és que el Poparb és aquell festival que qualsevol poble o ciutat voldria tenir, igual que en George Clooney seria el xicot que tota mare voldria per a la seva filla. És un festival de petit format, que dóna cabuda a grups de tots els Països Catalans que s'apropen a la filosofia pop independent més heterodoxa, en un marc incomparable (en una singular vall del Montseny no gaire concorreguda) i un ambient familiar. 

Parlant estrictament del festival d'enguany considero que com sempre, els millors espais de concerts (sense desmerèixer els altres) la zona del Gorg Nou a la vora de la riera, el jardí del Cafè Torres i Can Cassó. Hi ha hagut alguns noms propis que han destacat per sobre d'altres. Entre uns quants, en Roger Mas em va tornar a encisar, amb el seu format més minimalista (acompanyat pel "millor pianista del món", en Xavier Guitó) obsequiant-nos una tria del millor del seu repertori encabit en un jardí amable i una temperatura de confort excel·lent. La banda barcelonina Sanpedro també va ser qui va desplegar tota la seva potència sense deixar de banda l'elegància i el "savoire faire". Segurament un dels millors directes del festival d'un grup maltractat, pel moment, pel destí però agraciat per la grandesa de la inspiració i de la qualitat de la creació i l'execució. Hi ha hagut d'altres mereixedors del millor: Madee, Sisa, Guillamino, La Banda Municipal del Polo Norte o els Sidonie, aquests darrers imponents capdavanters en el pop-rock fet als nostres països.

Tornar al Poparb cada any acabarà esdevenint, per a molts amants de la música, una cita ineludible amb la música independent de qualitat, en un espai natural envejable i un ritme tranquil, rural, per a escoltar el pop més urbà i actual que es fa i que, de vegades són bandejats dels mitjans de comunicació.