.... en aquest concert, sempre ple de gom a gom, tenen l'especialitat de no escoltar ningú mentre canta; fumar fins a convertir el local en un fons sense relleu, on tot es desdibuixa entre el baf d'una boira espessa com la gelatina; cridar ben fort, tan fort com pugui el garganxó; beure sense set i no menjar tenint gana, i deixar córrer les hores amuntegant plats de cervesa...

divendres, 26 de juny del 2009

Setmana d'emocions. Neix la llegenda.

El Sónar ens ha deixat amb xifres rècord, la primera edició d'un dels primers festivals de música electrònica per a infants i memorables actuacions com de la Grace Jones (aquella dona fibrada amb cara de pantera sensual que ocupava la portada d'aquell vinil que mons pares tenien entre els altres vinils i que veia de tant en tant lluitant contra James Bond a Silicon Valley a la tele) l'angèlica presentadora de Radio 1 Mary Anne Hobbs, la meitat dels LCD Sound System, Jeff Mills sota el nom de The Wizard, La Roux o Guillamino.

Una setmana després ens depara un altre gran festival musical (ja no per la mida sinó per tota la resta de coses), que resulta ser el popArb. Gran festival per la seva ubicació (Arbúcies), el seu públic (entrats en els trenta i tranquils), la mida (mitjà-petit i sense massificacions) i la seva qualitat tant d'organització com de cartell. Enguany destacarem Mazoni, Joan Miquel Oliver, Love of Lesbian, Manel, Ix o Dêlen.

Entremig d'aquests dos grans festivals que es fan en aquest país hem conegut la notícia de la mort del Rei del Pop i el neixement de la llegenda, Michael Jackson. Poc es pot dir del que ja s'ha dit. Sempre ens quedaran les seves cançons que van canviar el món, els seus vídeos, les seves estravagàncies i la seva imatge mutant.

Gràcies.

dimecres, 10 de juny del 2009

Malgrat tot, sempre hem conservat el nostre Nutshell

Hi havia un paio anomenat Layne Stayle que vivia a Seattle i va fer una banda espectacular, Alice in Chains. Anys després, després d'una carrera plena d'èxits i de misèries, aquell noi de veu abellutada plena de detalls bells i misteriosos va morir víctima del tsunami de l'èxit. És veritat que la mort de Kurt Cobain va ser més espectacular i mediàtica. No és menys cert que Pearl Jam gaudia de més glamour i seguidors més underground i pseudointel·lectuals. Però va ser Alice in Chains, amb la seva grandiosa visió del grunge, qui ens va estimar. Set anys després de la seva definitiva dissolució tornen.

No sé què ens depararà el futur, però res no serà igual sense Stayle.