El moment sempre acaba per arribar. L'Hospitalet 25 d'abril de 2009 DC

Sí... a la fi ha arribat. He vist els Raydibaum en directe i amb companyia de la J. Això sí, després d'haver caminat de casa fins al Fòrum, del Fòrum fins al carrer Wellington i d'allà fins a casa, haver comprat un cd de The Pinkertones i un altre d'Asian Dub Fundation, haver anat de botigues per Gràcia, haver menjat unes botifarres d'estil teutó (embotits Leo Boeck) al Gran de Gràcia i haver-nos passat tres parades de metro per equivocació, caminar un kilometre i mig i arribar davant la Sala Tecla on es feia el concert.

I sí... ho sospitava... són espectaculars, potents, incissius, feréstecs... 

Quin gran directe. Que en tinguem per molts anys.

L'Anna i els gossos.

Aquest dimecres, dinant, li pregunto a l'Eulàlia (com sempre): escoltes res de nou? I m'etziva: Ah sí... no estan malament... la noia canta força bé... la banda es diu "Anna Roig i la no sé què de no sé qui" I li dic perplex: Qui? I diu ella traduint-lo al català com si jo no entengués un borrall de francès que va i em va ofendre un pèl però que se'm va passar de seguida: "Anna Roig i l'ombre de ton chien"

En acabat i després de tornar a la redacció va i m'envia el link del seu meuespai. 

ui...!!

Polo de fraula

Com m'està agradant Bombon Mallorquín. En Joan Miquel Oliver segueix demostrant (si és que realment li cal) que està en plena forma i que la inspiració el segueix acompanyant. Ningú com ell sap plasmar tot l'imaginari de la nostra generació amb tanta màgia i senzillesa. Ben segur que anirem a la cita del Casino de l'Aliança d'aquí unes setmanes, exactament el 30 d'abril.

Nosaltres tres i els anys noranta

Aquesta nit la sala Bikini ha estat el marc del concert que la banda britànico-americana US3 ha donat a Catalunya. La sala, al final, s'ha omplert de gent que fregava la majoria els 30 anys cap endavant. Sincerament ha estat un d'aquells concerts que no són planificats amb temps sinó que arriben gairebé sense voler-ho i que acava sent una cita amb un cert passat personal. US3 és el projecte que van endegar a Londres en Geoff Wilkinson i Mel Simpson. Hi han passat un munt de músics i l'únic que ha seguit ha estat en Geoff Wilkinson que ha seguit barrejant jazz amb rap de manera bastant reeixida.

El concert bàsicament s'ha basat en els temes del seu darrer treball, Stop, Think, Run tot i que han estat els temes que van catapultar els US3 a les llistes d'èxits d'arreu del món les que han demostrat que són els que realment han deixat marca d'una època, les que han fet cridar més la gent.

Nostàlgia i un ambient ballable que no ha estat gens malament per a un dilluns laborable i que, l'endemà, també ho serà.

La vida és sempre un dubte

Aviat veure'm eixir un nou programa titulat Casal Rock a TVC. Poc se sap (o poc se'n pot explicar fins que no es presenti en societat) però ja se n'està fent promoció. L'encarregat de presentar-lo sembla ser que serà en Marc Parrot. Sembla ser una aposta agosarada i, a priori, interessant de l'estil reality però amb certa substància . 

Només un dubte: L'eslògan diu alguna cosa així com: Llença't. I jo em pregunto, que volen dir amb Llença't? On vol que m'hi llenci, en Parrot? La cosa no sonaria millor si enlloc de la primera interjecció féssim servir aquesta altra, Llença't-hi? Algú que entegui de llengua catalana m'ho podria corroborar? Quan més va menys conec el català... o com a mínim menys coincideix el meu amb el dels mitjans de comunicació catalans.

És que sempre ens acaben enganyant...