Ho reconec, tant jo com molta gent de la meva generació i propers pel davant i pel darrera han crescut amb aquell humor britànic de l’Escurçó Negre, l'Hotel Fawlty o el Nan Roig. És un fet innegable que part de la nostra cultura, la catalana, té un lleuger aire d'ironia i sarcasme britànic la qual cosa fa que la nostra cosmologia difereixi molt de moltes i s'apropi de manera insospitada a la d'una gent que menja curry, viu sota la pluja gran part de la seva vida i beu te a les 5 des de fa uns cents d'anys.
Han passat anys des de l'època en la qual érem uns fanàtics de les sèries britàniques de manera espontània, però hi ha coses que no es perden amb el pas del temps i, malgrat que hagi passat una dècada o més, hi ha coses que es mantenen. Una d’elles és la incontestable atracció que ens segueix generant les sèries britàniques encara ara. I després d'un oblit obligat i una mitificació de les grans sèries hem arribat a un altre moment. El moment del retorn del nostre britanisme evident i fins i tot violent... malgrat els nostres posicionaments polítics i emocionals. I és quan una nova fornada de sèries vingudes de la gran illa britànica han entrat dins les nostres vides.
Black Books, Father Tedd o My Hero són ja títols de sèries que esdevindran mítiques en la nostra vida. Potser no tan pel fet que allò que es viu de petit es mitifica molt més que de més gran. Però seguint amb el tema, és IT Crowd, des del meu modest punt de vista, la sèrie superlativa, cabdal d’aquestes noves sèries. Un departament informàtic d'una gran empresa londinenca format per tres outsiders. Un irlandès neuròtic i un punt frívol i infantil; un anglès neuròtic amb pentinat afro amb clentxa i un punt fricky i capficat per la informàtica; alhora, tots dos obsessionats per les dones i els videojocs i amb una dona com a cap, un pèl desesperada, amb més de trenta anys i amb els coneixements informàtics d'una cadira. Històries molt ocurrents, diàlegs aguts i absurdes situacions que ens exciten les neurones fins al punt de recobrar la fe en l’existència d’un humor universal i intel·ligent que defuig el mal gust i els crits gratuïts.
Han passat anys des de l'època en la qual érem uns fanàtics de les sèries britàniques de manera espontània, però hi ha coses que no es perden amb el pas del temps i, malgrat que hagi passat una dècada o més, hi ha coses que es mantenen. Una d’elles és la incontestable atracció que ens segueix generant les sèries britàniques encara ara. I després d'un oblit obligat i una mitificació de les grans sèries hem arribat a un altre moment. El moment del retorn del nostre britanisme evident i fins i tot violent... malgrat els nostres posicionaments polítics i emocionals. I és quan una nova fornada de sèries vingudes de la gran illa britànica han entrat dins les nostres vides.
Black Books, Father Tedd o My Hero són ja títols de sèries que esdevindran mítiques en la nostra vida. Potser no tan pel fet que allò que es viu de petit es mitifica molt més que de més gran. Però seguint amb el tema, és IT Crowd, des del meu modest punt de vista, la sèrie superlativa, cabdal d’aquestes noves sèries. Un departament informàtic d'una gran empresa londinenca format per tres outsiders. Un irlandès neuròtic i un punt frívol i infantil; un anglès neuròtic amb pentinat afro amb clentxa i un punt fricky i capficat per la informàtica; alhora, tots dos obsessionats per les dones i els videojocs i amb una dona com a cap, un pèl desesperada, amb més de trenta anys i amb els coneixements informàtics d'una cadira. Històries molt ocurrents, diàlegs aguts i absurdes situacions que ens exciten les neurones fins al punt de recobrar la fe en l’existència d’un humor universal i intel·ligent que defuig el mal gust i els crits gratuïts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada