.... en aquest concert, sempre ple de gom a gom, tenen l'especialitat de no escoltar ningú mentre canta; fumar fins a convertir el local en un fons sense relleu, on tot es desdibuixa entre el baf d'una boira espessa com la gelatina; cridar ben fort, tan fort com pugui el garganxó; beure sense set i no menjar tenint gana, i deixar córrer les hores amuntegant plats de cervesa...

dilluns, 6 d’abril del 2009

Nosaltres tres i els anys noranta




Aquesta nit la sala Bikini ha estat el marc del concert que la banda britànico-americana US3 ha donat a Catalunya. La sala, al final, s'ha omplert de gent que fregava la majoria els 30 anys cap endavant. Sincerament ha estat un d'aquells concerts que no són planificats amb temps sinó que arriben gairebé sense voler-ho i que acava sent una cita amb un cert passat personal. US3 és el projecte que van endegar a Londres en Geoff Wilkinson i Mel Simpson. Hi han passat un munt de músics i l'únic que ha seguit ha estat en Geoff Wilkinson que ha seguit barrejant jazz amb rap de manera bastant reeixida.

El concert bàsicament s'ha basat en els temes del seu darrer treball, Stop, Think, Run tot i que han estat els temes que van catapultar els US3 a les llistes d'èxits d'arreu del món les que han demostrat que són els que realment han deixat marca d'una època, les que han fet cridar més la gent.

Nostàlgia i un ambient ballable que no ha estat gens malament per a un dilluns laborable i que, l'endemà, també ho serà.