.... en aquest concert, sempre ple de gom a gom, tenen l'especialitat de no escoltar ningú mentre canta; fumar fins a convertir el local en un fons sense relleu, on tot es desdibuixa entre el baf d'una boira espessa com la gelatina; cridar ben fort, tan fort com pugui el garganxó; beure sense set i no menjar tenint gana, i deixar córrer les hores amuntegant plats de cervesa...

dissabte, 25 d’abril del 2009

L'Anna i els gossos.

Aquest dimecres, dinant, li pregunto a l'Eulàlia (com sempre): escoltes res de nou? I m'etziva: Ah sí... no estan malament... la noia canta força bé... la banda es diu "Anna Roig i la no sé què de no sé qui" I li dic perplex: Qui? I diu ella traduint-lo al català com si jo no entengués un borrall de francès que va i em va ofendre un pèl però que se'm va passar de seguida: "Anna Roig i l'ombre de ton chien"

En acabat i després de tornar a la redacció va i m'envia el link del seu meuespai

ui...!!