.... en aquest concert, sempre ple de gom a gom, tenen l'especialitat de no escoltar ningú mentre canta; fumar fins a convertir el local en un fons sense relleu, on tot es desdibuixa entre el baf d'una boira espessa com la gelatina; cridar ben fort, tan fort com pugui el garganxó; beure sense set i no menjar tenint gana, i deixar córrer les hores amuntegant plats de cervesa...

dimarts, 29 de juliol del 2008

Summerdays in San Francisco

Ahir, bé, el dia 28 a les 12:10, jo i la Jessica vàrem agafar un avió de la US Airways direcció Philadelphia. Allà en vàrem agafar un altre, nou hores més tard, direcció San Francisco. Després de turbulències vàries, hores mortes sense saber com col·locar-te al seient de classe turista, intentar menjar menjar de laboratori servit en una mena de bentos i milles i milles d'aigua, terreny deshabitat i núvols de tempesta amb llamps inclosos, vàrem arribar a San Francisco. Aquí hi viuen família i amics però apart d'això, la badia de San Francisco és l'origen i llar i bressol de moltes coses i persones: el moviment Beat, els ordinadors Apple, Metallica o Santana, les universitats d'Stanford i Berkeley, els 49'rs, els grans terratremols, la terra que va governar un català de Tremp o de la Noguera, la ciutat que volia inundar Zorin en la pel·lícula de James Bond, "Panorama per a matar"... un llarg etcétera que cadascú podrà completar.

En tot cas he pensat que, amb motiu de la nostra tornada a San Francisco, encetaré un bloc exclusiu per a aquest fet. Aquí, en el meu bloc habitual, només faré esment de temes musicals que de ben segur en tindré força de que parlar-ne, tenint en compte que San Francisco és una de les ciutats nordamericanes amb més activitat musical.

Així doncs us convido a seguir el nou bloc, si voleu, per saber que s'hi cou en aquest recó del llunyà oest. I us preguntareu si això ho faig per algun afany de protagonisme o per a fer dentetes a algú jo respondré que no, que en tot cas aquest bloc de la nostra tornada a California em servirà per després recordar allò que hem fet aquí, que ja se sap que tinc una memòria "peixetaire" molt accentuada, per molt que mengi les panses, les cues i fins i tot els ceps sencers.

Aquí teniu l'adreça:

http://viatgeasanfranciscobay.blogspot.com