Una nit de xafogor de ple estiu. Pluja intermitent amb aires de tardor. Soroll urbà de vespre estival. Un escenari prou imponent i 10 músics ben escollits apunt de desplegar tota la màgia de l'obra d'en Roger Mas. Realment una combinació peculiar per a gaudir d'un dels concerts més esperats, com a mínim, per mi. Enguany, el Festival Altaveu de Sant Boi (Baix Llobregat) ha programat entre d'altres propostes interessants, el solsoní Roger Mas en format de banda que presentava les seves Cançons Tel·lúriques.
Ja havíem vist en Roger presentant el darrer disc en petit format en altres indrets com a Arbúcies aquest principi d'estiu, en el marc del PopArb. Aquest concert, com la majoria dels concerts que en Roger fa acompanyat magistralment i fraternal en Xavier Guitó, va destil·lar màgia, proximitat i un punt de petita i tendra grandesa digne de les coses que passen en els millors països petits del món, on tothom es coneix o, com a mínim es sona.
Sant Boi però va ser una altra cosa. Potser una cosa similar però elevada a una potència superior. De fet, des de la meva modesta visió en Roger, ahir, amb aquella posada en escena i la seva actitut davant el públic (públic cada vegada més nombrós i lliurat al seu univers tan catalano-universal) semblava haver fet un salt qualitatiu en la seva carrera. De fet ja fa un temps que ho sembla i, malgrat que el "mainstreaming" oficial de masses segueixen obviant habitualment artistes del país, cada vegada més gent el va coneixent segurament en el seu millor moment.
En Roger va tenir un públic bastant notable, la majoria ja sabia el que anava a veure, i l'atmosfera anava aguantant-se per un fil, que es va acabar trencant en el seu, penso recordar, quart bis, que va haver d'avortar veient el diluvi que quèia sobre el seu públic. El repertori va ser, bàsicament, de Les cançons Tel·lúriques que va ser executat de manera extraodinària i amb arranjaments força interessants que van fer lluir tota la banda de manera equilibrada. Vaig trobar espectacular el començament del concert amb Introitus Tabalaris digne del millor concert d'EL&P, per dir el primer que m'ha passat pel cap. Tanmateix, les peces que em van frapar personalment més van ser cançons de discs anteriors: per una banda Passió de Son (exquisida i mística) i D'un fort cop al cony, que va deixar bocavadats a més d'un i d'una.
Per un moment, escoltant allà assegut amb la Jessica enmig la gent el concert que en Roger Mas oferia, em van venir al cap els petits concerts plens de màgia que durant anys hem anat gaudint en petits aforaments d'arreu de Catalunya i vaig pensar que, allò a que estàvem assistint, era el fruit de la feina honesta i ben feta d'un artista proper a la genialitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada