Una frase bastant peculiar i estranya si ens fixem en el fet que la gent quan viatja més aviat fa tot el contrari: reafirma la seva procedència i la seva identitat. I els espanyols especialment. Jo, en canvi, penso que aquesta frase en el fons vol dir: "yo soy español y tu también. Por mucho que digas que eres catalán cuando viajas sí que no tienes más cojones de sentirte españols porque, si no, que coño dice tu pasaporte? Te jodes."
Els catalans sembla que no tinguin cap altre remei que amagar la seva nacionalitat i viatjar amb màscara. Però això és fals. És tan fals com que després d'un viatge, quan tornes a casa, et sents més espanyol. Jo, que em considero igual o menys nacionalista que un espanyol, un xinès, un holandès o un quebequès, quan torno a casa després d'un viatge em sento més proper de la meva identitat i més lluny de la identitat que em volen imposar amb lleis, passaports, fronteres o menjades d'olla. Això sí, no li faig cap lleig a la majoria de menjars estranys o més familiars que tenen noms més o menys estranyes que et pots trobar arreu del món... no caiguem en l'error de considerar allò nostre el millor del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada