Quan més passa el temps més recordo aquells moments en el qual un servidor era un infant i s'amarava per via ambiental del laietanisme. Noms com Riba, Sisa, Toti Soler, Santi Arisa i altres músics diversos es veien empenyats per una espècie de moviment polifacètic en l'ànima però musical en les formes. Era una època d'explosió i embranzida cultural després de moments de dictadures culturals, genocidis que responien a anhels pretèrits d'uns veïns que els teníem a casa i una repressió en la majoria dels aspectes de la vida. Recordo aquells hippies catalans tendres i mancats de malícia, naïf, aquells cercaviles (ara li diuen rues) per carrers plens de seats i 2 cavalls on poc abans només hi passejaven zombies i les cançons folk que ens acompanyaren gran part dels setanta i els vuitanta.
Aquest dissabte 16 de maig a Ca l'Arnús (gran parc recuperat per a la ciutadania de Badalona i un dels pocs indrets amb encant que queden a la ciutat) en Pascal Comelade acompanyat dels Simon i Telefunken (Bel Canto Orquestra) ens va fer rememorar l'esperit d'aquella ona que va arribar quan havia de fer-ho i que mai no ens va acabar de deixar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada