.... en aquest concert, sempre ple de gom a gom, tenen l'especialitat de no escoltar ningú mentre canta; fumar fins a convertir el local en un fons sense relleu, on tot es desdibuixa entre el baf d'una boira espessa com la gelatina; cridar ben fort, tan fort com pugui el garganxó; beure sense set i no menjar tenint gana, i deixar córrer les hores amuntegant plats de cervesa...

dijous, 26 de març del 2009

Let's go listen to catalan music

Algú s'imagina un sol espai a Barcelona (o qui diu Barcelona diu València o Palma, per dir alguna cosa) on s'hi concentrin una sala de concerts per a 2000 persones, dues de més petites, tres cinemes, una galeria d'art, set sales de conferències, dues d'exposicions, tres restaurants, un conservatori i diferents espais per a altres activitats? No, oi? Doncs a Londres existeix, es va obrir el 1982 i es diu Barbican

És on hi tenen la seu la London Symphony Orchestra i la BBC Symphony Orchestra i l'abril rebrà la visita de músics catalans. Per una banda en Pascal Comelade amb la Bel Canto Orchestra actuarà amb l'Orquesta Típica Fernández Fierro de l'Argentina. Enllaç Per una altra, el rei de la Rumba Catalana, en Peret, tocarà amb La Troba Kung-Fu. Enllaç

Qui diu que la música catalana no és exportable? És cert que Comelade és un dels més grans músics i (fins i tot) intel·lectuals de la cultura catalana i el més conegut arreu del món. I no és menys cert que estils com els que fan en Peret o La Troba Kung-Fu són més exportables per nosaltres que el pop o el rock. Tanmateix, és bona la feina de promoció que es fa des de molts àmbits de la societat civil catalana i tots aquells que treballen amb la cultura i tenen unes vistes àmplies de la seva contribució a la cultura del món.


I bravo pels programadors de Barbican que saben discernir entre cultura catalana i la resta de les cultures.