Bé, en tot cas l'endemà de l'esdeveniment sóc a la feina i agafo els principals diaris i els fullejo atentament de dalt a baix i de baix a dalt buscant la secció de cultura (o fins i tot de societat). I aaaai!! No desvetllo cap secret ni dic cap novetat si dic que el nivell intel·lectual, referencial, lingüístic, en definitiva professional de la majoria de periodistes d'aquest país és lamentable, de fireta, de joguina. Però tampoc dic res que ningú no sàpiga quan dic que els mitjans de comunicació del país esmercen esforços titànics per a comformar una societat, la que ells volen. Així doncs, tenint en compte el nivell dels nostres periodistes, podem assegurar que els mitjans de comunicació ens ajuden a crear un país mediocre, de pensament feble i espanyolista de línia provinciana. Partint d'aquestes premises poc encoratjadores és corprenedor constatar que la realitat, no és que et doni la raó sinó que, supera moltes vegades la ficció i que tot, en molts casos, és molt pitjor del que havies constatat. Estem en mans de desaprensius. El nostre país és un bosc en mans de piròmans. Al gra, però.
Què diu la premsa, aquella que conforma la nostra realitat i crea referents socials, sobre els Premis Enderrock? Ara és el moment d'encomenar-nos a la Mare de Déu i els Sants... siguem o no creients. Vegeu un resum en el diagrama següent:
- AVUI - Res. Cal dir, i és just fer-ho, que l'endemà en van fer esment de manera profusa en paper i per internet
- EL PUNT - En portada i mitja plana a l'interior
- EL PERIODICO DE CATALUNYA - Res
- LA VANGUARDIA - Res
- EL PAÍS - Res
Senzillament clarificador. No calen gaire comentaris ni adjectius per a explicar aquest fenomen. Tots aquests diaris, menys El País, són diaris teòricament catalans. Però cadascun explica la realitat d'una manera diferent. De fet, està clar que hi existeixen dos grups. Per una banda un grup de diaris amb el punt de referència nacional català i l'altre amb el punt de referència regional català dins l'estat-nació d'Espanya. No cal ni obrir-los. Tan sols veient com uns empren el català (la llengua nacional) i els altres l'espanyol (la llengua estatal), ja està dit tot. També podríem fixar-nos amb els mapes del temps o bé de la classificació per seccions dels diaris. Tant se val.
Però ara bé el bo. Aquest exercici que hem fet amb els Premis Enderrock es pot fer amb qualsevol cosa. L'evidència, la crua evidència és la mateixa. La majoria de mitjans ens estan enganyant... ens estant donant uns referents equivocats que aniran reeducant-nos en l'espanyolitat i el pensament únic. I compte, perquè fins i tot n'hi ha que se'ns dirigeixen en català tal com si d'un cavall de Tròia es tractés, amb la intenció de fer allò que durant 300 anys han intentat fer sense gaire èxit. No cal abaixar la guàrdia.
(D'internet i de la "premsa" gratuïta ja en parlarem en una altra ocasió, no?)
*ARTICLE APAREGUT A www.directe.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada