.... en aquest concert, sempre ple de gom a gom, tenen l'especialitat de no escoltar ningú mentre canta; fumar fins a convertir el local en un fons sense relleu, on tot es desdibuixa entre el baf d'una boira espessa com la gelatina; cridar ben fort, tan fort com pugui el garganxó; beure sense set i no menjar tenint gana, i deixar córrer les hores amuntegant plats de cervesa...

dijous, 28 de maig del 2009

Passejant

De tant en tant em veig tot introduint-me en una mena de forat. Aleshores, tothom em molesta, la gent em sembla extranya, lletja a la vista i hostil a la meva integritat individual. Hi desconfio perquè em fan por, m'aterroritzen i m'aterroritza tant el que poden esdevenir en qualsevol moment com el que poden desencadenar prop i dins meu si es prenen la llibertat d'apropar-se massa a mi. Sí, defujo tot contacte pensant que fàcilment acabaran infectant-me de la seva putrefacció humana que es explicitada per la seva paraula, el seu al·lè o la seva transpiració i que m'acabarà fent-me detestar-los amb certa compassió. 

Respiro, sento i continc el plor. 

divendres, 22 de maig del 2009

Jones... Grace Jones

Grace Jones ha tornat. I, pel que sembla ha tornat per a demostrar que la gran diva dels 80 que era, malgrat el temps, ha retornat de l'infern després d'haver-hi fet un pacte amb el mateix Satanàs i ho ha fet per a aplicar-nos un correctiu. Ha tornat i desplegarà davant nostre tot el seu art i el seu magnetisme negre d'eban i, d'aquesta manera, deixar-nos ko a tots i tornar-nos a col·locar allà on ens correspon: al món terrenal.

I see you soon Mrs. Jones.

dilluns, 18 de maig del 2009

Comelade feu recordar els temps laietans


Quan més passa el temps més recordo aquells moments en el qual un servidor era un infant i s'amarava per via ambiental del laietanisme. Noms com Riba, Sisa, Toti Soler, Santi Arisa i altres músics diversos es veien empenyats per una espècie de moviment polifacètic en l'ànima però musical en les formes. Era una època d'explosió i embranzida cultural després de moments de dictadures culturals, genocidis que responien a anhels pretèrits d'uns veïns que els teníem a casa i una repressió en la majoria dels aspectes de la vida. Recordo aquells hippies catalans tendres i mancats de malícia, naïf, aquells cercaviles (ara li diuen rues) per carrers plens de seats i 2 cavalls on poc abans només hi passejaven zombies i les cançons folk que ens acompanyaren gran part dels setanta i els vuitanta.

Aquest dissabte 16 de maig a Ca l'Arnús (gran parc recuperat per a la ciutadania de Badalona i un dels pocs indrets amb encant que queden a la ciutat) en Pascal Comelade acompanyat dels Simon i Telefunken (Bel Canto Orquestra) ens va fer rememorar l'esperit d'aquella ona que va arribar quan havia de fer-ho i que mai no ens va acabar de deixar.

dilluns, 4 de maig del 2009

2009 SÓLLER-BARCELONA EXPERIENCE


A última hora i després de diferents intents infructuosos, comprem dues entrades a guixeta subito presto in extremis i acabem essent testimonis del concert de presentació del nou disc d'en Joan Miquel Oliver. Per a més informació visiteu: 2009 sóller-barcelona experience