No tot és un ERM

Hi ha gent que fa música que és professional i viu de les coses que fa. D'altres que són amateurs i que fan de les seves creacions un passatemps. Hi ha gent que directament és patètica i practica l'art de la música talment com si ho fessin amb els genitals. I després hi ha gent com en David que és una rara avis en aquest món. De fet, el podríem adjectivar com a cantautor electropop abonat al D.I.Y. És un artesà de la música humil i proper que quan es tanca en un racó de casa seva es transforma en un creador curiós i preciosista. No és professional, perquè gràcies a Déu i malauradament es guanya la vida d'una altra manera, que si ho hagués de fer de la música...

Doncs mira que ahir vàrem tenir l'ocasió de tornar-lo a veure tocar amb l'Enric Espinet, aquest cop al NIU del Poblenou, al bonic carrer d'Almogàvers 208. Vàries coses a remarcar:

1.- El concert va ser gratuït. Malament. Nefast. M'hagués agradat haver pagat encara que fos 2 € de manera simbòlica. Penso que els músics han de cobrar i el públic, sigui molt nombrós o no, s'ha d'acostumar a pagar. Ja és hora que la gent vagi entenent que els músics ofereixen un servei important i que, com qualsevol altre, cal ser pagat. No pot ser que un pagui 80 € per anar a veure la Madonna i que després es negui a pagar 3 miserables euros per anar a veure un artista local o nacional. I que consti que aquest fenòmen no és culpa dels músics.
2.- Erm va oferir un concert de poc menys d'una hora amb el format reduït de veu, dues guitarres, bases electròniques i projeccions. En el repertori no hi van faltar temes dels dos treballs publicats donant preferència al segon, Manifest Líquid.
3.- Directe correcte amb temes extraordinaris com Un glop de sorra, El Guardià del Magatzem o Sara. Tinc ganes de poder-los escoltar amb la formació completa.
Bon electropop en brut imprescindible descobrir-lo, assaborir-lo i recomernar-lo.

Odiem el Nadal i les nadales són una collonada inaguantable

O això és el que pensàvem molts de nosaltres. Se sap que quant ets petit el Nadal és possiblement la cosa més màgica i especial que et pot passar durant l'any. Fer cagar objectes o persones, arbres de Nadal, turrons, regals, anuncis de televisió, calefacció, flaire d'àpats recorrents... realment són elements que fan despertar una certa sensació de màgia casolana, per molt escatològica que sembli. Després, a la pubertat, tot allò que era màgic esdevé cosa pansida, com tot en aquesta època de la vida, una cosa de carrosses o infants que fa nosa i cal eliminar de la quotidianitat. Quan passa aquesta època de confusió n'arriba una altra que, de mica en mica, acabarà desenvocant en la tornada d'aquella màgia perduda vestida, en aquesta ocasió, d'un cert aire naïf. 

I com les bones ocasions demanen, la música no hi manca en les festes de Nadal. I són ben tractades les nadales per la gent? I pels crítics musicals? I pel món en general? No ho sé. El que sí que sé és que les nadales són cançons maltractades per molts i que han perdut el prestigi del que havien gaudit. I si gratem un pèl en aquelles injustes desconegudes ens n'adonarem que les nadales són cançons amb qualitat rústega i alhora popular. Sembla mentida però són bàsicament obres que contenen fragments d'històries on s'hi glossa la saviesa d'un poble. Tot i això, moltes vegades les nadales no semblen el que realment són, sobretot quan veiem que surten per a il·lustrar patètics anuncis de televisió, en altaveus de fires o en un fil musical d'una botiga qualsevol. Podríem assegurar que sí, que les nadales són les grans maltractades de la música i, no ens enganyem, és per això que tothom es veu en cor de cantar-ne, de versionar-les. I no només parlo de familiars mig borratxos després d'un àpat de Nadal sinó grans de la música com en Bruce Springsteen o en Frank Sinatra. Tothom es veu en cor de fer nadales, millors o pitjors, nacionals i internacionals...

I a la fi han passat les festes. I sense adonar-nos ens plantarem en les següents. I mentres no venen apart de recomanar-vos que descobriu les nadales clàssiques catalanes, us recomano les angleses, i si són cantades per gent com Loreena McKennitt molt millor.

* ARTICLE PUBLICAT A WWW.DIRECTE.CAT